A mig camí
Avui me arrepentit de no portar la càmera damunt.
A mig camí de les meues dues cases, ha aparegut davant meu un arc de sant martí (arco iris per a natros). Era perfecte, es veia amb nitidessa, el començament, l´arc i el final, revelant uns colors fantastics, pasant per tota la gama tonal dels colors secudaris....magenta, verd, groc i cyan.
Jo presa de unes ganes de imortalitzar el moment, he buscat i buscat, per les bosses i no he trobat la camera, aiiiiiiiiiiiiiii on esteu?.... i m´ enrecordat que la "ixus" l´havia deixat a valencia i la eos a vinarós i jo al mig "de la nada", observant aquest magnific moment.
Com podia fer, per mostrar aquesta imatge, que tan sols es quedaria grabada en la meua retina....Si pogues pasar-la de la meua memoria interna a la del ordinador....pero no era posible, evidentment.
L´unica manera que se ma passat pel cap, es contar-ho, i intentar expressar amb paraules, tot el que no he pogut en una imatge.
Desde avui....mai mes hem deixaré la camera
2 comentarios:
a mire y a mi nos ha pasado lo mismo mismito,
y comentadolo con ebe,
apartir de ahora una cmara compacta al bolsillo
4 ever :P
Yo como siempre voy con camaritas de esas de plástico por los bolsillos si que lo cazé.
La semana que viene te lo pongo en mi fotoblog.
Una abrazo.
Publicar un comentario