La mare

Quan estava tot sol amb la mare, a l'hivern, a la vora del foc d'una antiga casa catalana,en un poble petit i polsós,que feliç era, mare,que feliç era jo.

I sentia bramar la tempesta,i els pagesos fugir esverats,botzinant perquè la tramuntana els espolsa la closa i el blat,que feliç era, mare,que feliç era jo.

Quan a casa faltava una cosa,posant-me bufanda i abric, me n'anava corrents a buscar-la i tornava content i arraulit, que feliç era, mare,que feliç era jo.

Quan estava tot sol a la cambra i sentia els arbres cruixir i la gent que passava esverada, m'agafava fort al coixí,que feliç era, mare,que feliç era jo.

I els ocells dormien a les branques i ja es veia el cel clarejant,m'amagava darrera d'un arbre i ho mirava tot, somniant, que feliç era, mare,que feliç era jo.

Lluis Llach