Cleo-patra

Aquesta tortuga em recorda a una que va tindre la meva cosina Lara. Es una historia que a mi al menys em fa gracia.

Un dia caminant per la montanya, mon germa va cridar.... mama, mama... una tortuga!!! i vam anar tots corrents a vore-la. Era una com aquesta. Ma mare que no volia animals a casa o millor dit mon pare... van dir que no ens la quedavem, pero clar no podiem deixar-la alli, així que la meva cosina se la va endur cap a casa.

Uns anys mes tart, quan la Cleo ja s´havia fet prou gran, la va tornar a portar en unes vacances. La cleo ja tenia prou força i es va perdre pel jardi. Ma cosina un disgust perque no la trobavem per cap lloc, clar ella ja havia fet kilometres! i aixi es va quedar la cosa.

Al cap de uns quants anys, estabem tots reunits un diumenge al "xalet" quan vam sentir al meu cosi Guillem cridan: Una tortuga! veniu!, tots increduls vam acudir alli i en efecte era una tortuga, pero el mes fort va ser que era la Cleo!

Conte contat ja s´acabat.