A sta vida tot depén de com camines per on camines. Fa poc parlava en algú dels camins que anem agarrant... Camins de muntanya, on pujes i pujes i de cop baixes entre pedres curves vaxes...Autopistes, ràpid directe recte però a voltes costa car voler anar massa ràpid... Rotondes a les que li pegues voltes i voltes pq no saps kina sortida agarrar...Carrerons sense surtida...Semàforos en roig que et fan estar parat, semàforos en verd que et fan anar endavant... Stops esperant el millor moment per continuar... senyals de "peligro! curvas peligrosas! precaución!" a les que moltes voltes no fem cas, aceres planetes finetes i a la que thas descuidat PLOOFF un forat on has posat el peu, una caca de gos, i un morat més, jjajaja...
Res Patri, m'han agradat les fotos i els comentaris. Seguix en això que està molt bé. BSTSSSSSS.
mai veig que les clases de psicologia que te faig te fan efecte, encara que el cami sigue dificil, mai no dubtes ni mires atras, les coses fetes, fetes estan. No hi ha que viure en el passat, sempre hi ha que mirar endavant, encara que haiges caigut, el morat sen anira i ja no et fara mal. Molts besitos sas que estic ahi per a lo que vulges. gracies per el teu comentari, molt boniccccccc
El cel jo el veig be, pero segur que es per culpa del portatil, que me cambia els colors i despres memporto cada sorpresa. Segur que quan la veige al ordenador de casa estic totalment d´acord amb tu.:)
carai, t'has passat en les classes de psicologia, ejejejejeje!!!! Mai, t'animes a fer la carrera de psicologia, jejeje!!! Pos si filletes el cami es cami, però el més important del camí es disfrutarlo, i anar ben acompanyat!!! Que el cami a soles es molt aborrit!!! ¿qui ha fet els camins? ¿per que algu decideix fer un cami? Segur que es algu que creu que val la pena arribar al final, que es el principi d'un altre cami, aixi que xiquets a caminar!!!!
5 comentarios:
... se hace camino al andar.
A sta vida tot depén de com camines per on camines. Fa poc parlava en algú dels camins que anem agarrant... Camins de muntanya, on pujes i pujes i de cop baixes entre pedres curves vaxes...Autopistes, ràpid directe recte però a voltes costa car voler anar massa ràpid... Rotondes a les que li pegues voltes i voltes pq no saps kina sortida agarrar...Carrerons sense surtida...Semàforos en roig que et fan estar parat, semàforos en verd que et fan anar endavant... Stops esperant el millor moment per continuar... senyals de "peligro! curvas peligrosas! precaución!" a les que moltes voltes no fem cas, aceres planetes finetes i a la que thas descuidat PLOOFF un forat on has posat el peu, una caca de gos, i un morat més, jjajaja...
Res Patri, m'han agradat les fotos i els comentaris. Seguix en això que està molt bé. BSTSSSSSS.
Mai
La foto del camí es molt xula, m'agrada el encuadre i la composició, però crec que el cel t'ha quedat massa saturat, massa blavós.
mai veig que les clases de psicologia que te faig te fan efecte, encara que el cami sigue dificil, mai no dubtes ni mires atras, les coses fetes, fetes estan. No hi ha que viure en el passat, sempre hi ha que mirar endavant, encara que haiges caigut, el morat sen anira i ja no et fara mal. Molts besitos sas que estic ahi per a lo que vulges.
gracies per el teu comentari, molt boniccccccc
conceptes, gracies per el teu comentari.
El cel jo el veig be, pero segur que es per culpa del portatil, que me cambia els colors i despres memporto cada sorpresa. Segur que quan la veige al ordenador de casa estic totalment d´acord amb tu.:)
carai, t'has passat en les classes de psicologia, ejejejejeje!!!! Mai, t'animes a fer la carrera de psicologia, jejeje!!! Pos si filletes el cami es cami, però el més important del camí es disfrutarlo, i anar ben acompanyat!!! Que el cami a soles es molt aborrit!!!
¿qui ha fet els camins? ¿per que algu decideix fer un cami? Segur que es algu que creu que val la pena arribar al final, que es el principi d'un altre cami, aixi que xiquets a caminar!!!!
Publicar un comentario